La Comissió Territorial d'Urbanisme de València aprova el Pla especial de Ciutat Vella

14/02/2020
La Comissió Territorial d"Urbanisme de València aprova el Pla especial de Ciutat Vella

- Es tracta d'un pla que ordena l'àrea central del conjunt històric de la ciutat de València
- Amb l'aprovació d'aquest pla especial, es disposa d'una eina que refon els nombrosos instruments urbanístics aprovats en l'àmbit de Ciutat Vella durant un període de més de 25 anys



La Comissió Territorial d'Urbanisme de València, reunida en sessió de 13 de febrer de 2020, ha aprovat definitivament el Pla especial de protecció de Ciutat Vella. Es tracta d'un pla que ordena l'àrea central del conjunt històric de la ciutat de València, en l'àmbit conegut com a Ciutat Vella.

Cal destacar que ha sigut un pla la tramitació del qual s'ha fet en terminis reduïts, tenint en compte la complexitat de l'àrea que s'ordena. El pla s'ha aprovat en un termini inferior a dos anys, des que se'n va iniciar la tramitació. Per a fer-ho, ha sigut decisiu l'impuls de l'Ajuntament de València i la col·laboració intensa i àgil dels departaments de la Generalitat més directament relacionats amb l'objecte del pla: la Direcció General d'Urbanisme, la Direcció General de Política Territorial i Paisatge i la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

Amb l'aprovació d'aquest pla especial es disposa d'un instrument que refon els nombrosos instruments urbanístics aprovats en l'àmbit de Ciutat Vella durant un període de més de 25 anys (plans especials de protecció i reforma interior) i, a més, està adaptat a la normativa vigent de patrimoni cultural, de paisatge i urbanística. El Pla especial s'adapta a les modificacions recents de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

A més de l'ordenació urbanística de l'àmbit de Ciutat Vella, el pla incorpora l'ordenació des del punt de vista del patrimoni cultural, del paisatge i de la mobilitat i, tot això, tenint en compte la perspectiva de gènere des del primer moment de la formulació del pla.

També és un fet destacable l'àmplia participació ciutadana que ha tingut la tramitació del pla, amb la col·laboració molt activa dels veïns i les associacions directament interessades en la consecució d'un pla que reactive aquest nucli històric.

El Pla especial de protecció i el Catàleg de proteccions Ciutat Vella l'ha tramitat la Conselleria de Política Territorial, Obres Publiques i Mobilitat en 3 mesos tot just (es va presentar en el Servei Territorial d'Urbanisme el 22 de novembre de 2019 i l'ha aprovat la Comissió Territorial d'Urbanisme el 13 de febrer de 2020).

En concret, s'ha tramitat a través de la nova plataforma digital de tramitació de plans urbanístics que ha implantat la Generalitat Valenciana. Com a constatació del principi de transparència, aquesta plataforma digital permet que qualsevol ciutadà puga accedir a la informació a través del web de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, en l'enllaç consulteu ací.

En aquest enllaç està recollida tota la informació urbanística del pla i dels estudis complementaris que l'acompanyen (Catàleg, Estudi d'integració paisatgística, Memòria i estudi de viabilitat i sostenibilitat econòmica, Pla de participació pública, Informe d'impacte de gènere, etc.).

Resulta clara la necessitat d'adaptació i refosa del planejament de Ciutat Vella, ja que després de quasi 25 anys des de l'aprovació dels plans especials de protecció i de reforma interior de l'Ajuntament de València es considera necessària una adaptació i refosa de tot el planejament en aquest àmbit. Es conjumina tot això en un únic document que incorpora les determinacions urbanístiques en un paisatge urbà històric d'elevat valor paisatgístic, cultural i social com és Ciutat Vella.

Cal destacar la col·laboració interadministrativa i el treball de síntesi, multiescalar, participatiu i multidisciplinari, que ha dut a terme l'equip tècnic dirigit per l'arquitecta Inés Esteve i promogut per Aumsa per a l'Ajuntament de València.

També, ha resultat decisiva la col·laboració interadministrativa entre els organismes que han intervingut: Ajuntament de València, Aumsa, Generalitat (fonamentalment, Cultura i Patrimoni, Urbanisme, Infraestructura Verda i Paisatge, Turisme i Habitatge), Patrimoni del Ministeri d'Habitatge, Consell Valencià de Cultura i Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. S'ha manifestat expressament en la Comissió Territorial d'Urbanisme el reconeixement de la professionalitat i el rigor de l'equip tècnic coordinat per l'arquitecta Inés Esteve Sebastià, especialista en urbanisme i patrimoni. S'ha posat com a exemple que pot servir d'orientació a la formulació de plans similars de protecció de conjunts històrics.
L'objecte del Pla especial de protecció i el Catàleg consisteix en la regulació patrimonial, urbanística i paisatgística dels béns immobles i espais que integren la part del conjunt històric de València denominada Ciutat Vella (que pertany a l'Àrea Central del Conjunt Històric de València), declarat bé d'interés cultural per Decret 57/1993, de 3 de maig, del Govern Valencià.

El pla regula amb detall els requisits als quals han de subjectar-se els actes d'edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles, els seus entorns de protecció i l'espai públic que articula les relacions espacials entre els anteriors. De la mateixa manera, conté les determinacions necessàries per a garantir la salvaguarda del patrimoni cultural. Comprén una superfície total de 2.264.815 metres quadrats, amb una població potencial de 28.173 habitants.

El conjunt d'elements catalogats que s'hi inclouen són 51 béns d'interés cultural i 115 béns de rellevància local, que formen part de l'ordenació estructural. A més, en el Catàleg detallat s'inclouen: en la secció patrimonial, 2.102 elements protegits; en la secció natural, 188 elements, i en la secció de paisatge, 7 unitats de paisatge i 100 recursos paisatgístics.

El Pla especial preveu, en síntesi, els aspectes següents:

1. Regulació de l'estructura urbana, amb referències a la silueta, a la relació amb la ciutat i al reconeixement del perímetre d'aquesta.
2. Regulació arqueològica.
3. Operacions de rehabilitació residencial.
4. Regulació d'usos i activitats, amb regulació de dotacions i usos públics sobre edificis i espais del centre històric.
5. Qualificació d'impropis, distorsionadors o inharmònics.
6. Regulació de derrocament substitutori i del règim de nova edificació (a través de les normes urbanístiques), així com regulació de la publicitat.
7. Tractament de l'espai públic.
8. Estructura viària, amb referència i regulació de l'ús, de l'accessibilitat i l'estacionament de vehicles (transport). Prioritat dels recorreguts per als vianants.
9. Gestió posterior del mateix pla. Previsió d'instruments per a assolir un seguiment documental i una gestió integrada del conjunt històric.
10. Catàleg de béns i espais protegits, amb definició de graus de protecció i nivells d'intervenció.

Es destaquen els elements essencials següents del Pla especial:

1. La realització d'un estudi integral del patrimoni cultural rellevant i la incorporació de 416 immobles com a nous elements que cal conservar, així com la incorporació al Catàleg, com a nous elements, dels establiments emblemàtics; un total de 49 elements, que són locals destinats a activitats comercials de caràcter tradicional i artesanal vinculats a la història de la ciutat de València, relacionats amb oficis i tradicions heretades dels antics gremis, i altres elements de l'escena urbana.

2. La caracterització del patrimoni edificat, amb l'establiment de 10 tipus edificatoris per als edificis de caràcter residencial i diversos tipus o estils de façana considerant-ne l'estructura formal, que configuren la classificació tipològica.

3. La regulació del règim d'usos mitjançant el títol VI de les Normes urbanístiques i els plans d'ordenació.

4. La regulació dels usos turístics. Es recorre a la tècnica urbanística de la zonificació, mitjançant la proposta d'un nou ús terciari, denominat 'habitatge turístic', amb dues modalitats, la denominada 'V1 habitatge turístic' (Tvt-v1), que s'admet en l'àrea de qualificació residencial com a compatible, amb una sèrie de condicions que es consideren acotades en la seua normativa; i la denominada 'V2 habitatge turístic' (Tvt-v2), que s'admet en règim d'edifici en ús exclusiu en l'àrea de predominança terciària, amb determinades condicions.

5. La incorporació en el Pla especial de les determinacions del Pla de mobilitat urbana sostenible de la ciutat de València.

6. La incorporació de l'anàlisi del paisatge en tot el procés de formulació del document i, en particular, en l'Estudi d'integració paisatgística, en què s'inclou la caracterització de 7 unitats de paisatge urbà, amb els corresponents recursos paisatgístics; la proposició de 4 programes de paisatge, i la inclusió d'unes normes urbanístiques per a la conservació del paisatge urbà, amb una regulació específica per a estructura urbana, ordenança cromàtica, espai públic, regulació de la publicitat i contaminació visual.

7. La incorporació de la perspectiva de gènere durant l'elaboració, i la proposta com a objectiu principal de la tendència a la conversió en zona de vianants del centre històric, prioritzant l'ús per als vianants, el transport públic i la dotació d'estacionament per a residents.

Ciutat Vella és un districte envellit amb predomini de dones i es consideren les dades de risc de violència domèstica i infantil que situen el barri de Velluters com una zona d'alt risc.

A més, s'han incorporat al Catàleg de proteccions un total de 416 immobles, i s'han establit 10 tipus edificatoris.

Pel que fa a la incorporació de nous elements, es destaca que s'ha tingut en compte:

- La incorporació d'immobles representatius de tipologies pertanyents a l'arquitectura tradicional i que formen part del patrimoni de caràcter no monumental. Els àmbits en els quals es concentra el nombre més elevat d'edificacions susceptibles d'incloure en el catàleg són el barri del Carmen i el de Velluters i Mercat.

- La incorporació de l'arquitectura que pertany a les àrees corresponents a les reformes urbanes de la darreria del segle XIX fins a la meitat del XX, que van transformar el teixit medieval, com és el cas de l'avinguda de l'Oest, l'avinguda María Cristina on coincideix amb el carrer Sant Vicent, o els carrers Poeta Querol i de les Barques que, amb valors heterogenis, diferents i diferenciats, han contribuït a configurar de manera significativa l'estructura urbana i arquitectònica de l'àmbit objecte de planejament.

- La incorporació d'arquitectura contemporània, mitjançant la revisió de les mostres realitzades fins als anys 90. Especialment, s'han tingut en consideració els elements inclosos en el Registre de Docomomo Ibérico (organització internacional creada en 1990 amb l'objectiu d'inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del moviment modern).

- La incorporació d'establiments emblemàtics, que són locals destinats a activitats comercials de caràcter tradicional i artesanal vinculades a la història de la ciutat de València i relacionades amb oficis i tradicions heretades dels antics gremis. Aquests establiments conserven la configuració original del local i són representatius d'estils i llenguatges de les diverses èpoques de la història, generen un paisatge urbà singular i aporten valor cultural a l'entorn on s'ubiquen.

Arxius relacionats